FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que punxa, sia la punta aguda d'una cosa o la cosa mateixa terminada en punta aguda. Les punxes de la gatosa li han esgarrinxat les cames. M'he punxat amb les punxes del filferro. M'he clavat una punxa. Pena intensa i persistent. Allò que causa aquesta pena. Fibra curta obtinguda com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per la Santa Seu. En una assemblea, una elecció, etc., manifestació de la voluntat de cadascú d'aprovar o de rebutjar una proposició, una mesura, d'elegir una persona per a un càrrec, etc., sia pronunciant sí o no, sia per mitjà de boles blanques i negres, sia per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar (un aliment) mitjançant l'acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda. Fer apta o més apta per a l'alimentació (una substància) mitjançant l'acció del foc o de la calor. Coure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aixà. així i així En substitució de circumstancials de manera que es donen per sabuts. Aquest home ha fet així i així. Expressant un desig. Així fos com tu dius! Així et rebentessis! Així sia! Essent així, per aquesta raó, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a veure. Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se'n al cel l'ànima d'un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia! anar-se'n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre's. ésser al cel [o estar al cel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret de decidir, sia en virtut d'una autoritat legal, sia en virtut d'un reconegut coneixement de la matèria. Reconèixer la competència d'un tribunal. Això no és de la meva competència. Fet d'entendre pregonament en una matèria. No tenir competència en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sigui [o o sia, o o siga] És a dir. o sigui que [o o sia que, o o siga que] Introdueix una conseqüència. Soc més gran que tu, o sigui que fes-me cas. Davant de participi passat atribueix un estat o qualitat del subjecte. Ell és nat de l'agost. Son pare és mort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dos, o sia, el nombre irracional 0,61803... raó directa Raó entre dues magnituds en l'ordre natural. Les longituds de dues circumferències estan en raó directa de llurs radis. raó inversa Raó de dues quantitats variables que l'una augmenta a mesura que l'altra [...]
